Scora elementara Lungiarü

Scuola elementare Longiarù
Grundschule Kampill

Scora elementara Lungiarü

Str. Lizia 170 - 39030 San Martin  

TEL: 0474  590 032

FAX: 0474  590 032

EMAIL: [email protected]

Storia dla scora da Lungiarü

Lungiarü á ciafé süa pröma scora impormó l’ann 1782, 100 agn do che la curazia ê gnüda metüda sö (1680). Le pröm local de scora ê te ostaria dl paisc (“Ciasa de Comel”), spo gnôl fat sö por la scora na ciasa da öna na alzada döta de lëgn. Incër l’ann 1850 gnôra spo fata de mür. L’ann 1890 gnôl fat na secunda alzada lassura, cun cuartiers por le mone y le maester, n valgü­nes ciamenes da afité ia y cianos por la dlijia.

I agn 1904 y 1930 êl indô gnü lauré pro chësta costruziun, mudé y fat pormez.

L’ann 1992 él spo sté le comun da San Martin de Tor che á fat sö n bel frabicat nü che ospitëia incö no ma la scora cun n salf polivalënt, mo ince na scolina, n ambulatorium, la calonia y i Stödafüch. La scora vedla é le medem ann gnüda trata jö.

Porsones de scora da recordé: Jan Matî Pescoller da Pespach, pröm caplan-maester de scora, le mone-maester berba Vijo Pezzei (Pitscheider) ch’á tigní scora por bëgn 50 agn, le mone-maester berba Sepl Dapoz da Lungiarü ch’á tigní scora por 49 agn, Maria Daporta da Mazechel da Lungiarü (1886-1945), gran ciantarina, ch’á tigní scora ince a Antermëia y por tröc agn a Al Plan de Mareo. Da recordé él ince le professur siur Ojöp Mischí (1846-1918) da Miscí da Lungiarü che é sté por 24 agn ispetur dles scores ladines dla Val Badia.

Giovanni Miscí

ann scolastich 2023/2024

È difficile fare le cose difficili:
parlare al sordo, mostrare la rosa al cieco. 
Bambini imparate a fare le cose difficili.
Regalare una rosa al cieco, cantare per un sordo. 
Gianni Rodari

jita da d'altonn

I jun sö Ciampcios. Sö dla ütia de Yuna, anse palsé y podü sté adöm. Sambëgn fá la blëita con rams y coches ne á nia mancé. Sö da ütia Ciampcios anse ciafé na bona pasta y n bun soft. I an podü slipé i tiers  y palsé sön les löses y sön i banc. De bona vëia sunse endô jüs derevers.

Landart

Autunno

In autunno cadon le foglie
e nessuno dagli alberi le toglie.
Ci son foglie marroni
e tante anche arancioni
le verdi, rosse e gialle
volan via come farfalle

Hubert nes cunta di tiers


Hubert é gnü a nes ciafé.
Al nes cunta di tiers de bosch. Al nes á cunté dl ciamurc, dl cerf, dl meder, dla laurs, dl lu...
Cinami le büre dl cerf á el smaté.
I mituns y les mitans á tut pert con gran entusiasm y interesc.




Musik van

Musik hören

und Musik erleben
singen und musizieren
ich und du
klatschen und patschen
Musik verbindet

Vijita te ciastel de Tor

Ai 24 d'otober sunse jüs a vijité le ciastel de Tor. Giulia, la mama de Rafael y de Sophie se á condüt fora por i salamënc dl ciastel. Vigne möt y möta á podü depënje y abelí le ciastel, taié fora sön na brëia de lëgn.

Margareth Pedevilla

N ora de stories, i s'l'an veramonter godüda. Al é gnü cunté de n re y na regina, de ciastelans y giganc, de striuns y de arosc, de n ciaval y de na olp furba...

Guten Tag ich bin der Nikolaus

guten Tag, guten Tag.

Mit dem Sack geh ich von Haus zu Haus.

Guten Tag, guten Tag. 

Es gibt viel zu tun,
ich hab keine Zeit, um auszuruhn.

Guten Tag, ich bin der Nikolaus. 

Wie der Wind zieh ich durchs ganze Land. 
Und am liebsten bleib ich unbekannt.  
Stell die Stiefel raus, 
Und dann freut sich auch der Nikolaus! 

Guten Tag, ich bin der Nikolaus. 

Heute Nacht, wenn alle schlafen gehn,  
könnt ihr mich in euren Träumen sehn, 
heute Nacht, heute Nacht. 
Bis der Morgen graut, 
und ihr fröhlich in die Stiefel schaut.

Guten Tag, ich bin der Nikolaus
Guten Tag, guten Tag.

ann de scora 2022/2023

jita da d'altonn

En gröm de morvëies da odëi y da proé fora.
Na bona pasta y en bun soft s'aspeta sön ücia Vaciara.
La jita é garatada. En bel dilan a düc a chi co á daidé.

Do n'edema de scora, nen aprofitunse dal bel y bun tomp. I jun en jita. Con le rucsoch sön le spiné y con la bona löna junse sö Vi cuntra Vaciara. 

proiet dles foderes

Sot le moto "Schüler treffen große Künstler" se lasciunse ispiré dai gragn artisc sciöche Picasso, Paul Klee, Hundertwasser, Miró y Franz Marc. 

Proiet land art

Land Art tla scora da Longiarü 
"Tic tac to" fac con bachec, fëies, coches, peres, rames, müstl y odlagns

Fá müses con l'arjila sön i lëgns. I mituns y  les mitans s'á lascé tomé ete en gröm de müses.

Fá mandli de nëi.
Fá vicí con arjila.

Museum ciastel de tor

Ai 27 y ai 28 de setëmber sunse tal sëgn "Lostrinades", ensciö le titul dla mostra te Ciastel de Tor.

Lehrausflug

Die erste Klasse macht einen Abstecher nach St. Vigil. Sie besucht das Gehege der Eulen. 

tatü tata, i stödafüs vëgn

Proa de evacuaziun, ai 21 de otober. 
La scora da Lungiarü é en föm. Al verd. L'alarm vá, an alda soné la sirena. Nüsc stödafüs é asvelc y con mascheres y litra vëgnai a nes salvé. Dan scora, al sogü, se tignunse pa na corda. La maestra fej l'apel, por jí a na sogüda, che düc sii bëgn intun y al sogü.
 
I stödafüs nes mostra de vignes sort y ince val' da proé fora : i jun con la litra, i tignun toch le slauch dal ega, i se sontun tal auto dai stödafüs; cinamai en rait cina sön Frëina podunse nos jí. Ince la Crusc Blancia vën a nes ciafé y se mostra ci che al é döt da ciafé te na ambulanza. I proun fora le scagn da rodes y se lasciun alzé ete  t'auto, sön barela. Ci bel! Dër bel dilan ai stödafüs y ala crusc blancia por la proa tan garatada!


I jun te biblioteca a San Martin.

Erica y Silvia nes cunta y nes mostra la storia dla "Steinsuppe". La storia cunta de n lu co va da na iarina a cujiné na jopa da peres. La iarina é tan coriosa da odëi n iade n lu, che ara le enviëia te söa ciasa. Le cian, le müsc y d'atri tiers va dla iarina a ciaré do sce döt é ben a post y sambën é ince ei coriusc da odëi  n lu!
Monica se mostra la biblioteca. I mituns y les mitans de secunda y de terza s' empresta fora n liber.

Proiet de ritmica con max

Tan bel che al s'à salpü! 
N'edema sön i tambürli con Max Castlunger. 
Ritmi por pici y gragn
tambürli de vigne mosöra y sonn
tröpa vitalité y energia unse podü sontí.

festa de san micorá!

Al é le de de San Micorá, 
n de de dezëmber.
Bi blanc é bele lëgns, trusc y pra, 
les eghes y i rüsc é inpert dlaciá.
Al vëgn bel prësc da ombria canche i pici scolari
rüva adalerch.
Ai ti aspeta a San Micorá!
Y tert o adora sai ëi ch'al gnará.
L'üsc se daür sëgn sö, al vëgn ite bel plan
le bun San Micorá cun la maza tla man.
Te palestra bona cialda se dá ëi spo da fá: 
dí sö raimli, cianté cianties y cunté stories.
Spo tolel ca le cëst y ti dá a düc
dër de bun patüc.

Il nostro progetto: Postura

Emanuel ci mostra la colonna vertebrale e quanto sia resistente.

Esercizi e trucchi

Emanuel ci mostra esercizi e trucchi per prendere cura della  colonna vertrebale.

Stretching

Emanuel ci mostra esercizi di stretching su un attrezzo. Questo ci mostra  quanto riusciamo ad allungarci.


Proiet Sigürté sön pista

bela nëi
bel tomp
mituns ligherzins
maestri dai schi competënc y da orëi bun
taxisti sön le minut
na boniscima organisaziun
n armé por mazes y schi
n skipass debann
na aventöra sön Plan de Corones
n complimont al team dal Skirama Plan de Corones
dër bel dilan


i jun a slizié ...

... y döt bol
i scolari y maester Victor ne bazila pa, 
debota mai assá
holari holaro 

Malprojekt 

Veronika Ladstätter zeigt uns ihre Maltechnik. Wunderschöne Bilder sind dabei entstanden.

Proiet cun Irina

Irina se cunta dla arjila: ara se mostra co che an la davagna, co che ara se lascia laoré, ci che an pó fá fora de n toch de arjila y sambën ince les atrezatöres co se alisirëia le laoré cun l'arjila. L'arjila é n material natural, co se lascia formé y modelé: con gran ligrëza á i mituns y les mitans tut pert al ativité. Fora da n gröm de bischeroc fac con arjila édl gnü dinfora de beles copes infornides da lei, iarines, üs...

Sojornanza tla "ütia de Pütia"

I mituns y les mitans de cuarta y de cuinta é stês dui dis y na nöt sön Börz. Al é gnü cujiné, lavé jö, romené sö. Al é gnü fat ativitês de jüch daete y alaleria. A düc ti al salpü dër bel.

Festa della mamma

Il cuore della mamma è grande, 
così grande che ho pensato
di andarlo a visitare. 
Incominciando a passeggiare
ho visto tante cose, 
e tutte meravigliose.

La ciasa da zacan 

I mituns y les mitans de terza s'á dé jö plü tal monü con la storia de mî paîsc. 
I un emparé a conësce l'importanza y i inoms dles viles. I sun gnüs alassura co che la jënt viô plüdadio y i sun jüs da Armin a ti ciaré y a vijité la vëdla bercia. Daite unse  propri odü co che ara ciarâ fora y de ci che la jënt viô.

Proiet dla roda

I scolars y les scolares de cuarta y cuinta á tut pert al proiet dla roda. Ai é bele denant gnüs arjignês ca, te cösc proiet ai emparé les regoles de strada y ince co che an á da se comporté sön roda. Ala fin esi jüs a San Martin, dal ciamp sportif a se mëter en proa por ciafé spo sciöche premio la patent dla roda. Düc s'á dër porvé.

I jun a ciaval

Ince eniann sunse jüs a ciaval da Raimund y da Nadia. Ai mituns y ales mitans ti sal vigne iade dër bel. Le podëi jí a ciaval y podëi i slipé, é vigne iade na aventöra y por nos n gran plajëi. 

Jita de ma

al Bergila y fora por le tru de bosch co se condüj a Falzes

En jöbia ai pröm de jügn sunse düc stês en jita. I sun jüs al Bergila olache al se é gnü mostré de vigne sort de erbes. Ligherzins y de bona vëia sunse jüs a spazier fora por le tru de bosch co se condüj a Falzes.

La festa di lëgns

Ci bel i jun te bosch a sonté lëgns. I un podü enforní nosc lëgn con de bi ciöfs y con coches de vigne mosöra. Da marëna anse ciafé na bona liagna pratada te na seml bela fresca con en püch de ketchup. Cinamai le tomp l'á minada bona con nos, can sorëdl, can na niora empü scöra mo degüna plöia.

Regolamënt - Orar (scora elementara)

Regolamento - Orario (scuola elementare)
Schulordnung - Stundenplan  (Grundschule)

Archiv

Jun zoruch ti agn


Classes

Proiec, Laurs y jites